LA REFORMA DE LA LLEI DE LLENGÜES

Ahir dissabte, la consellera Serrat, en una entrevista a Europa Press, va manifestar entre altres coses que presentarà en el primer any de legislatura la reforma de la Llei de Llengües al objecte de “garantir que totes les persones puguin conèixer les modalitats lingüístiques i el català”, tot i que va rebutjar la normalització “que equivaldria a l’obligatorietat de què en totes les institucions aragoneses s’exigís parlar les tres llengües, una cosa insostenible en aquests moments, a més que no es necessari, però si ho és el potenciar la conservació i coneixement de les modalitats lingüístiques i el català”. La consellera se’n oblidà d’afirmar el dret constitucional a utilitzar-les.

Quan la consellera Serrat parla de “les modalitats lingüístiques i el català” sembla que vol referir-se a les modalitats lingüístiques de l’aragonès, encara que no ho diu. Pensa la consellera que el català no té modalitats o tal vegada les dóna per incloses dins de l’arbre comú del català? És importantíssim l’aclariment. Tinguem en compte que la consellera és catalanoparlant.

No sé d’on ha tret la consellera que la Llei obliga a totes les institucions aragoneses a parlar les tres llengües. La Llei només es refereix als territoris on es considera llengua pròpia el català o l’aragonès (zones històriques, zones mixtes i zones d’influència). Només les Corts i el Justícia tenen l’obligació de rebre i contestar en la corresponent llengua, escrits provinents de les zones amb llengua pròpia. Estendre aquesta obligació a tot Aragó, és una molt forçada lectura de la Llei.

Perquè no consulta la senyora consellera al Consell Superior de Llengües d’Aragó? És un organisme que representa a la Universitat, a les Corts i al Govern. Al marge de la seua representativitat, els seus quinze membres gaudeixen d’un reconegut prestigi. O tal vegada la senyora consellera té uns assessors encara millors? No crec que pensi tira mà del seu director de Cultura, Sr. Vadillo, que ha manifestat (quines penques!) que es veu a primera vista que allò que es parla a la Franja no és català i sobre l’aragonès que: “La fabla aragonesa es el resultado de un paciente trabajo filológico y mucho pegamento Imedio”. “Dicho de otra forma, el aragonés existe como el Klingorn. Es un invento”. “Van a enseñar lengua aragonesa en la Facultad de Huesca. Cada día más tontos”.

Fuente: http://finestro.wordpress.com