¿Perqué no l'acubillanos? ¿perqué no lo esfendenos? ¿perqué no luitamos per amostrar-lo a os nuestros ninons? Si ye una parti més, un alacet més en a nuestra cultura.
Chaime Capablo (Laluenga). Ya en fa bells diyas que me trové per a rete un articlo desembolicau per a UNESCO que fablaba d’as luengas europeyas en periglo de fenecer. O que més me’n trucó o ficazio estió que charraban de l’aragonés y d’as suyas fablas como si ese ra luenga més important d’o planeta, ¡profés que no ye a més important d’a Tierra! pero feban a contimparanza en o mesmo ran con o castellano, o francés u l’alemán per meter bell eixemplo. ¡Qué rarizos son istos d’a UNESCO que a más a más de donnar a l’aragonés o ran de luenga (que no dialeuto) lo fican en o mesmo boto que istas luengas tan prestichiosas y tan guallardas!-me diciba yo.
¡Me foi crucetas con istos lingüistas y filologos! Asinas que os grands sociolingüistas europeyos mos amuestran que en Aragón n’hai una d’as luengas més acotoladas d’o viello continet y manimemos o mio tiet contino me diz que isto de l’aragonés ye una fateza de quatre pelaires, o millor de tot ye que me lo diz con parolas aragonesas, as mesmas que él esfurria. Encara ye més grau, o mio tiet a la fin rai, pero bi’n ha atras chents que antimás de no reconoixer, a más a más s’estiman més de nimviar a luenga enta ras tres pedretas que esfender-la como cal.
Y digo como cal, per que o grand angulema ye en a ignorancia. Per que no yeran ingorants aqueras chents d’os llugars que charraban basto, u charraban mal. Sino que yeran arriers de l’herencio ligüistico y cultural de milenta país y mais que amostrón a suyos ninons una traza de comunicar-se y de culturizar-se. Per que a la fin de tot a radiz d’o desembolique ye a cultura. M’esmelico yo de ixe que pencha o letrero de ignorant a l’atro per que fabla esferent que no èl.
A la fin, as luengas habrían d’estar no més que cultura, ixe caldría que estase o suyo alacet. Per que ixa ye a ensundia d’o concepto. Quan muitas chents prencipian a amerar con un gotet de ideolochías políticas, un sinyal de patriotismo u bella zarpadeta de embustes ya le’n fan buen mal.
Tot ixo ye o que porta l’aragonés, y lo porta de mala gana, de seguras que sí. Me s’acaramullan as dubdas y as barucas: ¿perqué no l’acubillanos? ¿perqué no lo esfendenos? ¿perqué no luitamos per amostrar-lo a os nuestros ninons? Si ye una parti més, un alacet més en a nuestra cultura, como pueden estar Els Pirineus, a Jota, L’Ebro, as catedrals, l’arte mudeixar, o romanico, Costa, Goya, Servet y muitos atros que han feito d’ista tierra sin de mugas un leito aón vivir, soniar, amar y luitar.
Cultura, so que cultura, no més que cultura tiet.
Fuente: www.rondasomontano.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario