Huei, asinas como qui no quiere, dos blogs que goso leyer, y con os que comparto asabelas trazas de pensar y charrar, han coincidiu en alportar una anviesta una mica negativa d’a situgacion d’o desembolique d’a lei de luengas. Totz sabebanos que a lei yera de menimos, totz sabebebanos amas que si no se desembolicaba a buen ritmo, se quedaria en una mena d’intincion. Y tot parixe endicar que ixo ye lo que ye pasando. A lei ye muerta, u, a lo menos, aturada, y ixo suposa un trango mas en a muerte d’a cultura d’Aragon, d’as culturas d’Aragon. As asociacions y chentz que triballan por as luengas d’Aragon no han teniu (no emos teniu) a presencia ta empentar a lo gobierno a desembolicar de forma mas rapeda a lei. Os unicos que tienen presencia en os meyos de comunicacion de manera cutiana son os analfabetos de siempre, espardindo as suyas mentiras y inculturas con a complicidat de meyos, partius y gobierno.
Xarxes charraba huei de como mientres se meten por tot lo pais escuelas bilingües en frances u ingles, parixe imposible que o bilingüismo natural d’a chent d’as redoladas aragonesofablants y catalanofablants se faiga present en a escuela.
-"Des del Govern d’Aragó es dissenya any rere any l’Aragó multilingüe que es desitja des de les elits del país. Habitualment el disseny ha consistit en arraconar qualsevol normalització lingüística de la llengua dels carrers. En la nova Llei de llengües hom espera que la situació millorarà. Però les polítiques que s’irradien des de l’epicentre continuen en les mateixes dinàmiques. Quan s’ha portat a terme projectes bilingües en català a Fraga o Tamarit han ressaltat les queixes de qui hi està implicat, perquè s’exigeixen successives votacions de pares i professors, que en la seua ideologia han de privar o fer possible la impartició d’ensenyament en català a les assignatures. Tot són obstacles per a posar català a les aules. I molts professors, defensant lo seu lloc de treball, interpreten que incorporar el català a les escoles suposa privar-los del seu lloc de treball. Pel seu benefici particular s’oposen a l’augment de les competències dels alumnes en la seua llengua pròpia."- Tamien charra d’o desembolique d’a lei de luengas Kale Borraja, que alporta o titulo que he metiu yo tamien en o post, “A lei de luengas ye muerta“.
-"O Consello Superior d’as Luengas encara no s’ha creyau, y ixo que a Lei diz que heba d’haber-se feito en 3 meses. Se conoixen as personas nombradas por a Universidat de Zaragoza y por as Cortz d’Aragón ta iste consello, pero o Gubierno no diz cosa y aquí dica que a las ranas les creixca pel. O Consello ha de creyar as nuevas Academias de l’aragonés y d’o catalán que a saber quan existirán. Tampoco no enanta a situación en os meyos de comunicación. Aragón TV contina sin fer garra programa en aragonés y/u catalán, cosa que se suposa que diz a Lei que ha d’haber-ne. Prou que a situación en as escuelas no ye millor. Se prefieren luengas foranas antis que as luengas d’a tierra. Por qué no tamién as nuestras luengas? L’aragonés y o catalán en Aragón continan estando una falordia, asinas nos va, acotolando a nuestra cultura!"- Fuente:
http://www.purnas.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario